Avui us parlaré d'un poble d'Àneu en el qual i sóc ara mateix. A Isil no hi ha internet per lo qual primer escric en una llibreta els articles i després vaig a la Tona un bar amb internet, i ho publíco.
Tornem a Isil...És un poble d'unes 30 cases mal comptades. Hi ha un riu que passa pel mig del poble, i un pont per travessar-lo. Des d'on sóc jo es veuen les muntanyes i els camps, tots verds. És el típic poble on només hi viuen unes 10 persones però les altres 100 tenen tenen apartaments com a segona residència. De les 10 (o més)persones que viuen aquí tot l'any, la majoria tenen més de 50 anys. En l'apartament on estic, un piset petit i molt acollidor hi sóm: el meu pare, la meva mare,la meva germana, el gos i jo.
Tenim una habitació amb una llitera on normalment hi dormim la meva germana i jo. Una habitació amb un llit de matrimoni on dormen els meus avis. A l menjador hi ha un sofa llit on dormen els meus pares. Hem pujat a Isil per veure les falles. Per Sant Joan aquí la gent fa una falla (un tronc) puja a la muntanya, on hi ha una foguera, l'encén fins que crema i van baixant. De manera que tu veus una fila de llumetes que van baixant. Hi ha tres grups: els nens amb una falla petita que baixen els primers , els mitjans que baixen segons amb una falla més gran, i els grans que baixen últims amb unes falles enormes!
Quan han baixat tots van a la plaça i encenen la falla major, un tronc molt gran plantat al mig de la plaça davant de l'esglèsia, i entre tots, un per un, llencen les enceses a la falla major fins que aquesta s'encén.
És molt maco de fer i de veure, i crec que és una tradició que ha de continuar.
Recomano molt venir a veure-ho.
Doncs fins aquí, torno demà(si puc) a explicar-vos més coses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
GRÀCIEEESSSSSS!!!!!!!!!!!!!